Abraham Boba, pseudònim de David Cobas Pereiro, va nàixer a Vigo en 1975 i des de molt jove va trobar en la música un lloc natural d’expressió. Va començar tocant la bateria als catorze anys, va passar per bandes locals i projectes experimentals, i més tard es va traslladar a Barcelona per a formar-se en piano, composició i arranjaments. Eixa mescla de curiositat i disciplina marcaria el rumb d’una carrera en la qual ha sabut moure’s entre diferents territoris creatius.
En 2007 va publicar el seu primer disc en solitari sota el nom d’Abraham Boba, al qual van seguir L’educació (2009) i Els dies desert (2011). En ells ja s’intuïa una veu molt personal: cançons de to íntim i reflexiu, que combinaven pop d’autor amb un rock fosc i directe. No obstant això, el gran reconeixement va arribar en 2013, quan va fundar al costat d’Eduardo Baos, Luís Rodríguez i César Verdú la banda León Benavente.
Amb el grup, en el qual és vocalista, teclista i principal compositor, ha firmat alguns
dels discos més influents del rock alternatiu espanyol de l’última dècada, com Lleó Benavente, 2, Ens tornarem bojos, ERA o Nova Simfonia sobre el Caos. Les seues lletres, sovint carregades de crítica social i política, li han convertit en una de les veus més singulars de la seua generació.
Més enllà de la música, Abraham Boba també ha explorat l’escriptura. En 2021 va fer el salt a la poesia amb el seu primer llibre, Això no és una cançó, un poemari en el qual va bolcar memòries, pensaments i fragments del seu món interior. Per a ell, escriure poemes va ser una prolongació natural de la seua manera de treballar amb les lletres de les seues cançons, una manera de donar-los espai propi i una cadència distinta.
En paral·lel, ha desenrotllat una faceta com a DJ, oferint sessions en diferents escenaris on compartix influències, referències i gustos musicals, mostrant
una altra cara de la seua inquietud artística.
En tots els seus vessants —músic, escriptor o DJ—, Abraham Boba s’ha mogut amb naturalitat entre l’íntim i el col·lectiu, entre la poesia personal i el pols crític d’una societat en transformació. Una trajectòria que ho ha convertit en un creador versàtil, inquiet i sempre en busca de noves formes d’expressió.
